Del 27 al 29 de març se celebrarà el V Congrés Mundial del Turisme de Neu i Muntanya

Del 27 al 29 de març se celebrarà el V Congrés Mundial del Turisme de Neu i Muntanya, el fòrum biennal amb seu fixa a Andorra que pren el pols al sector de la neu i la muntanya amb la participació i la presència de destacades personalitats tant del vessant tècnic com científic. L’edició del 2008 està dedicada a fer una aproximació rigorosa a un tema com “El futur del turisme de muntanya i el canvi climàtic”. En els últims mesos s’han aixecat veus molt alarmistes, que no han anat acompanyades del rigor científic amb què cal aprofundir a l’hora de parlar d’un sector que és motor econòmic de moltes zones dels Alps i dels Pirineus.

El congrés és una oportunitat per als tècnics europeus de posar-se al dia sobre els últims informes, les noves tendències i els plans de futur per abordar qüestions que afecten les zones d’alta muntanya.

Entre els ponents presents destaquen l’economista Shardul Agrawala, de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i autor d’El canvi climàtic als Alps europeus. Aquest informe, presentat l’any passat, va aixecar força polèmica, ja que afirmava que, d’aquí a dues dècades, els centres d’esquí alpins per sota dels 1.500 metres ja no seran viables.

Un altre dels ponents és el canadenc Jackie Dawson, de la Facultat d’Estudis Mediambientals (Faculty of Environmental Studies) de la

Universitat de Waterloo, al Canadà. Scott presentarà la ponència, que ha preparat el doctor Daniel Scott, coautor de l’estudi Climate change and seasonality in Canadian outdoor recreation and tourism.

Altres personalitats destacades són Amitabh Sharma, Jr., director general de l’empresa Ski Himalaya, a Nova Delhi (Índia), que promou el Dolomiti Mountain Resort, a Chongli, a la província xinesa de Heibei, i que mitjançant el seu projecte abordarà el futur del desenvolupament de l’esquí a l’Himàlaia, o la suïssa Marcia Phillips, una especialista de l’Institut Federal de Davos de Neu i Allaus, que ens explicarà com estudien els efectes de calentament climàtic sobre el permafrost, el sòl que es manté per sota dels 0º C tot l'any, ja que la pujada de temperatures pot crear major inestabilitat en aquest terrenys.

Una altra de les figures destacades del congrés és el doctor en economia Jean-Paul Céron director adjunt del Centre de Recherche Interdisciplinaire en Droit de l'Environnement de l'Aménagement et de l'Urbanisme (CRIDEAU) de la Universitat de Limoges, que exposarà com afectarà el canvi climàtic al turisme de muntanya. Un dels debats girarà exclusivament al voltant de com els centres d’esquí poden millorar l’eficiència energètica. L’italià Sergio Blengini, vicepresident de l’Associació Nacional Italiana de Telefèrics, i el suís Peter Heinzer, director dels telefèrics d’Andermatt, seran dos dels encarregats d’explicar les seves experiències regionals.

L’últim dia es farà una taula rodona amb diversos representants de la Federació Internacional de les Associacions Nacionals de les Empreses de Telefèrics (FIANET), que tindrà com moderador l’italià Luigi Gaido, president de l’Institut de Recerca Econòmica (IRE), amb seu a Torí.

Informació / inscripcions: http://www.congresdeneu.ad/

Debat Solbes-Pizarro, dues cares de la mateixa moneda neoliberal i poc democràtic. Comptem el sou que ens retallen encobertament

Certament una televisió privada, legalment pot fer el que va fer, un debat que atii el bipartidisme espanyolista, tal com si només hi hagués dues opcions, quan l´arc parlamentari estatal, és infinitament mes ampli, per tant democràticament és una presa de pèl a la mateixa democràcia, com no, a l´"espanyola", i ja sabem que vol dir, quan convé s´ilegalitza per fer campanya, quan convé que apareix els de sempre. Si que interessa l´economia, si es confirma el share del 24% de televidents que el varen veure en algun moment, i crec que és degut a l´incertesa econòmica per la crisi internacional.
El fet que un 73% de la població estigui hipotecada, i molts amb l´aigua al coll, amb uns preus d´aliments bàsics pels núvols, mentre els beneficis empresarials i de les entitats financeres baten rècords, davant l´impassibilitat del PSOE, per activa i per passiva, rep la confirmació quan ambdós candidats a ministres espanyols no paren d´anunciar a noves rebaixes fiscals. A qui especialment, als rics, a través de rebaixes als impostos de societats. Els rics, cada cop més rics, i els pobres cada cop més pobres, PP-PSOE, així aguditzen la crisi de els classes mitges i baixes, que amb la delegació al BCE del preu de l´Euribor, aquest organisme "independent" , per tant sense control polític i per tant no democràticament elegit, com a eina del neoliberalisme per fer que els treballadors/es cada cop siguem més pobres, i els fons estructurals vagin a països de l´ampliació de la mateixa Unió Europea, perquè se´n beneficiin les multinacionals per deslocalitzar empreses amb països com el nostre, que no té un estat, sinó dos en contra, h tenim clar.
Però la pregunta clau que els faria a Solbes-Pizarro seria: pujarien el 2% d´IPC previst que proposen aprovar al govern estatal i que suposa la major pèrdua de poder adquisitiu encoberta als milions de treballadors? No cap dels dos, de ben segur, perquè així rendes salarials, del diferencial:
ESTATAL:4,3% (Inflació estatal) - 2% (previsió estatal) = 2,3% de pèrdua de poder adquisitiu, si no hi ha clàusula de revisió salarial.

CATALUNYA: 4,4% (Inflació Catalunya) - 2% (previsió govern estatal) = 2,4% de pèrdua de poder adquisitiu, si no hi ha clàusula de revisió estatal.
Per solucionar-ho: CONVENIS PROPIS CATALANS. Quants s´han fet els darrers 8 anys: 0 amb benedicció de CCOO-UGT, com a fidels col·laboradors a la pèrdua de poder adquisitiu per activa o per passiva amb el govern del PSOE. I PP, ja ho va dir el Pizarro: "Unidad de mercado", o sigui que convenis nacionals catalans, bascos o gallecs, res de res.
I Solbes, va arribar a dir, que amb ells la competitivitat havia pujat, però no va dir que a través de treball precari i fer competir amb més immigració per pressionar salaris a la baixa, tant PP com PSOE.
Si les dades de Solbes són certes, i el sou "mig" és de 24.000 euros, això deu comptar de mitja els milions d´euros que cobrava de "salari" al consell d´administració d´Endesa el propi Pizarro per puja la mitja seria una senzilla regla de tres:
Si la puja és del 2%, amb 24000 euros, i un treballador/a estatal hauria de cobrar un 4,3% = 104,3 x 24000 /102 = 24541,17 euros és el que hauria de cobrar amb inflació real estatal, i per tant a perdut: 24541,17-24000 = 541,17 euros menys gràcies a les politiques neoliberals de Solbes i les que faria Pizarro.
I un treballador català, si la puja és del 2%, amb 24000 euros, i un treballador/a català hauria de cobrar un 4,4% = 104,4 x 24000 /102 = 24541,17 euros és el que hauria de cobrar amb inflació real estatal, i per tant a perdut: 24564,7-24000 = 564,7 euros menys gràcies a les polítiques neoliberals de Solbes i les que faria Pizarro. Si multipliquem el diferencial que anem perden els darrers 25 anys, multipliquem cadascú ,i és aterrador, la competitivitat és guanya no en innovació sinó en retallades salarials.
Ens cal un marc català de relacions laborals i trencar amb la caixa única de la seguretat social i el mercat únic espanyol per reflexar la realitat sociolaboral i de preus propis, amb un banc públic català per ajudar les classes populars i desafavorides. Fins que no sentim això en campanya, els milions d´obrers catalans votaran polítiques que els aniran salarialment en contra, votant opcions de dretes econòmicament com PSC-CIU-PP.En lo fonamental, es posen d´cord a afavorir els poderosos, més enllà de l´estètica, encara que els mitjans no ho reflexin, no casualment.

Benvinguts a Prepirineu Informa: Un espai de difusió d´informació obert del Prepirineu

El Prepirineu ens cal com d´altres territoris naturals posar encomú les activitats i informacions del territori. Escriu-me a llibertats@gmail.com i edita la informació pel coneixement general directament. Tu fas Prepirineu informa.